ara sí

«Vindrà la mort i tindrà els teus ulls –
aquesta mort que ens acompanya
del matí al vespre, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit callat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan t’aboques sobre tu mateixa
al mirall. Oh estimada esperança,
aquell dia nosaltres també sabrem
que ets la vida i ets el no-res".

Cesare Pavesse

© de la traducció: Israel Clarà
i Maria-Isabel Segarra, 2008

portes tancades

Vius davant d'una porta, 
tancada,
sense marc ni paret:
la sustenta la por.


Ni Sísif ho hagués pogut fer millor.

cossos

divendres 4 de novembre a les 20 h. a la biblioteca de Sant Sadurní, presentació del llibre Poesia a la frontera. Aquí deixo un tastet d'un dels meus poemes:

I

Una línia tènue assenyala els límits

dels nostres territoris:

tu, que ensorres els llavis

en la nocturnitat de la vida;

jo, que conreo –alumna aplicada-

records lluminosos de petitesa extrema.

Tu, ombra de mi mateixa,

jo, opacitat silenciosa.

II

I en qualsevol dels nostres cossos

trobarem una frontera de possibilitats.

Envaeix-me, doncs,

contra la teva voluntat,

sense el consentiment del meu amo,

sense dret a fer-ho.

III

Perquè així,

mil núvols de mil colors

plouran petits trossos de mi

i tu, soldat submís a les meves ordres,

podràs reconstruir tot el que vas esquinçar.