24 de juliol 2011

diumenge


Potser la llibertat era això,
preparar-se per a la solitud,
sentir el pes, contingut, de la nostàlgia,
dibuixar el moment...

Qui sap si així tornaràs.
Jo et regalo el que era teu...

I amb això...
la llibertat.

6 comentaris:

jomateixa ha dit...

Trist i emotiu

magazine.cat ha dit...

Sempre queda el consol de dir: "Val més sol, que mal acompanyat" :)

Salut

Helena Bonals ha dit...

Molta integritat en el gest.

Núria Talavera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Núria Talavera ha dit...

Gràcies pels comentaris

Ser íntegre... costa, la vida és plena de contradiccions i els sentiments ens poden trair més del que volem o podem controlar... potser aprendre a ser íntegre i conseqüent és el camí de la vida.

bona setmana

Barcelona m'enamora ha dit...

Poser és impossible, però m'agradaria pensar que l'amor és ser més lliures que mai, que no implica perdre llibertat. L'amor ens hauria de fer volar amb més força i més amunt que mai, hem de ser capaços d'estar al costat d'algú, estimar-lo, agafar-nos la mà, però mai encadenar-nos.