19 de gener 2011

enyor


camines pel passadís
de la teva pròpia ombra,
enyorada del que vindrà:
els gestos suaus,
el futur incert,
la tristesa continguda...
només un bri de tendresa
cobrirà el desig.

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la vida és un passadís o una balconada?

Jordi Tudó ha dit...

Com sempre, genial.
Salut

Rafael Meyerhofer ha dit...

quan mires al voltant, l'ombra s'esvaeix i la tendresa -pacient- et mira.

Jordi Dorca ha dit...

Ombra, arriscant-se,
en greu perill d'enyor.

Núria Talavera ha dit...

Jesús, per a mi la vida és el que anem construint, a vegades balcó, a vegades finestra i sí, a vegades passadís :)

Gràcies Jordi ;)

Rafa, tens raó, les ombres només duren el moment que necessita la tendresa per tornar-hi...

Jordi, gràcies pels comentaris dels poemes, ens anem llegint

Salutacions a tots

Francesc Puigcarbó ha dit...

Té l'he robat pel post de demà a Anoarra. Gràcies.

Audrey ha dit...

i ja ho diu 'que la tendresa 'és el repós de la passió' (Joseph Joubert).