01 de març 2010

cafès impossibles

La poesia s’alimenta de poesia,
-i de mirades, sí, creuades
en un semàfor vermell.

I de més poesia, amor; en silenci.
-I de trobades, sí, impossibles
cafès de matinada.
I de més poesia, amor; a crits.

La ràbia s’alimenta de ràbia,
-i de res més, amor meu,
de res més.

7 comentaris:

òscar ha dit...

Doncs caldrà, per la poesia i per tantes coses més, deixar la ràbia sense cap plat a taula.

jorditib ha dit...

Poesia, mirades creuades....compte amb massa cafè, farà sortir ràbia...

........


Referent el que em preguntes d'on són les fotos de la darrera nota, són als Comalats, zona integrada per pobles petits com Conesa, Passanant, Forès...aquestes fotos són de Passanant i Forès. Lloc per descobrir, solitari i intens alhora. T'ho recomano. Els poemes et sortien igual o millor que ara.

Fins aviat

joanfer ha dit...

Doncs caldrà deixar la ràbia a una banda i donar pas a la poesia. És molt més saludable i, evidentment, més bonica... ;)

Olga Xirinacs ha dit...

Sí, mirades creuades.
Sí, trobades impossibles.

Núria Talavera ha dit...

l'amor, la poesia i la ràbia massa sovint van de braçet...

gràcies pels missatges

Anònim ha dit...

O amb ràbia deixar fluir la poesia... o transformar la ràbia en poesia i començar a córrer...

Una abraçada ben forta,

David Caño

Núria Talavera ha dit...

David, tot un luxe que et passegis per aquí, moltes gràcies :)

petons