01 de desembre 2009

Un nom

Construeixo una història
amb retalls petits. Una paraula,
una síl•laba, un nom.
Visc en la certesa dels teus mots
i, en el silenci, escolto el so
dels miratges trencats.

9 comentaris:

jorditib ha dit...

ei bones,

com pot ser que amb tan poc espai, diguis coses tan plenes?
També ho voldria fer i no puc, em surten parrafades i em sembla que canso i tot.

Salut

Núria Talavera ha dit...

moltes gràcies, la veritat és que sóc així, sempre vaig per feina :)

maria ha dit...

Poques paraules en un cor immens.
^-^
Un plaer llegir-te.

jordimasfepesa ha dit...

m'encanta aquesta citació....

jordimasfepesa ha dit...

pER CERT, EL LLIBRE DE FERRANT TORRENT EM VA ENCANTAR!!

Núria Talavera ha dit...

Gràcies Maria, ets un encant :)

Jordi, benvingut, m'agrada que passis per aquí i que t'agradi el que escric :) A mi també em va agradar molt el llibre del Torrent, tot i que potser no és el més representatiu de l'autor però és ple de tendresa i de memòria, espero que als meus "clubaires" els agradi tant com a nosaltres.

Una abraçada

Núria Talavera ha dit...

ei, jorditib, quin és el nom del teu blog? no el trobo :)

Joana ha dit...

El teu poema és magnífic escoltar el so en el silenci i contemplar miratges trecats són unes imatges molt belles i evocadores, m'ha encantat.

Núria Talavera ha dit...

moltes gràcies Joana, no sé què dir :) només que, sovint, últimament escolto el so del silenci per escoltar-me a mi mateixa.