homes i dones que seuen al voltant del foc

Presentació del Club de lectura de la biblioteca de Sant Sadurní d'Anoia, 29 de setembre de 2006

Quan la Glòria em va fer la proposta de moderar el Club de lectura, de seguida em va agradar la idea. I després, pensant-hi, suposo que va ser perquè als lectors apassionats -jo m’hi considero- ens encanta compartir l’experiència lectora, el que ens uneix: la passió pels llibres. Crec que de petits tots sentim aquesta emoció, no la de llegir, perquè encara no en sabem, sinó la de les històries, la de sentir explicar una història. I és que ja des que naixem vivim en un mar de relats. Aquesta frase tan bonica és d’un psicòleg nordamericà, el Jerome Bruner, que sosté que les persones construïm el nostre pensament a través de les estructures narratives. És a dir, naixem, i, quan comencem a parlar, expliquem i ens expliquen, ens conten.

Però, quin és el salt del relat quotidià al relat novel•lat? Nabokov fa la següent reflexió sobre el naixement de la literatura: “imagineu-vos fa milers d’anys, imagineu éssers humans al voltant del foc explicant històries; devia ser llavors quan va néixer la literatura, bé, no quan va arribar un noi corrents a la foguera dient que el perseguia un llop i tenia realment un enorme llop gris i ferotge al darrera, sinó, probablement, uns dies abans, quan va arribar aquest noi cridant “el llop, el llop”, i no hi havia cap llop a la seva esquena (el fet que després el pobre xaval acabés devorat per una bèstia de veritat pel fet d’haver fabulat tantes vegades és un petit accident)”.

Tot escriptor/a és un mag creador, que domina les tres facetes: la de narrador, la de mestre (el verb “narrar” té la mateixa arrel que el verb “conèixer”, tots dos tenen el seu origen remot en una paraula del sànscrit, gna, que vol dir coneixement; narrem perquè busquem conèixer-nos, pot ser per això ens eduquem a través d’històries), i -deia tres facetes, narrador, mestre- i la tercera és la d’encantador, la d’artista que construeix i que ens fa somniar i estar pendents de què passarà. De fet, a aquells homes i dones que es reunien al voltant de la foguera només els mantenia desperts el suspens: què passarà a continuació? És així com Sherezade va poder escapar del seu destí. Bé, doncs sembla que a tots ens passa el mateix que al marit de Sherezade, tots volem saber què passarà després...

Si seguim el fil d’aquesta història, que estem creant ara aquí entre totes i tots, ja tenim l’autor i tenim l’obra, però és clar ens falta el tercer element principal, ... què passa després de l’autor/a, quan ja ha creat la seva obra? Hi som nosaltres, els lectors. Però és que nosaltres també som creadors, bé, més aviat re-creadors. Quan llegim, tornem a crear de nou, i la història es re-crea milers o milions de vegades, diverses interpretacions per diverses lectures. Suposo que els clubs de lectura han anat encara més enllà i estan re-re-creant les obres literàries... fem el pas de la lectura íntima, individual, a la lectura col•lectiva, compartida. De fet, és com un bucle, tornem al principi, ens tornem a trobar asseguts i assegudes al voltant de la foguera, compartint històries.

Doncs suposo que és per tot això -i més-, que ens agrada llegir. La literatura és apassionant, divertida, fa vibrar, ens fa feliços, ens descobreix móns nous. Sí, si, Núria, em diuen els meus alumnes adolescents, però finalment, per a què serveix la literatura? Doncs no serveix per a res, els contesto, però per al que la gaudeix, per a l’addicte a la lectura, és una part de la seva vida.

Malauradament, resulta que, com a mínim de moment, l’única manera coneguda que tenim d’esbrinar què contenen els llibres és llegint-los, i això és un mal assumpte, perquè és una activitat que requereix TEMPS, SILENCI I SOLITUD, tres valors dels quals no en podem disposar fàcilment en aquests temps que corren.

I el fet que siguem aquí avui, parlant de llibres, no vol dir que disposem de més temps que altres persones o que tinguem una alta capacitat de concentració i de silenci, ni que siguem uns solitaris vocacionals. Crec, més aviat, que hem buscat aquest temps, hem triat tenir moments de silenci, volguts, i hem cercat la companyia, primer, en els llibres, i finalment aquí i ara amb altres lectors amb qui compartir-los. Que vagi molt de gust, doncs... ens tornarem a trobar l’últim divendres de cada mes, i llavors ja serà amb un llibre a les mans per compartir-lo amb tots vosaltres.